Actualment les adreces IP, ja siguin IPv4 o IPv6, formen un sol espai on no es distingeix entre la identitat dels dispositius i com aquests estan connectats a la xarxa. Aquest fet, juntament amb l’anomenat multi-homing (l’ús de més d’un proveïdor) i algunes pràctiques d’enginyeria de xarxa consistents a desagregar prefixos IP, han fet créixer les taules d’encaminament d’internet fins a límits difícils d’assumir per molts encaminadors.
LISP és una arquitectura de xarxa que construeix una nova semàntica per a les adreces IP, juntament amb una sèrie de protocols. Es basa en la separació de les adreces IP actuals en dos espais de noms: els Endpoint (EID), relativament estàtics i utilitzats per comunicacions extrem a extrem, i els Routing Locators (RLOC), que són més dinàmics i s’utilitzen pel routing i forwarding a internet. Per fer-ho més comprensible es podria fer l’analogia dient que LISP separa l”On?’ (RLOC) del ‘Qui?’ (EID). Amb LISP, no s’ha de canviar res als hosts, els canvis passen a la xarxa i es fa encapsulació.
LISP DDT és una base de dades jeràrquica i distribuïda que proporciona aquest mapeig (mapping) entre EID i RLOC, d’una manera molt similar a com funcionen els servidors de DNS. Proporciona informació de delegació als map-resolvers, que la utilitzen per fer els mapejos EID-RLOC. Un map-resolver que necessiti localitzar un mapeig seguirà el camí a través de l’arbre contactant, un darrere de l’altre, els nodes DDT pel camí fins arribar a un node fulla, autoritari pel mapeig que s’està buscant. Els nodes arrel LISP DDT, com l’instal·lat al CSUC, estan a la part de dalt de la jerarquia, de la mateixa manera que ho estan els servidors arrel DNS.